Seguint la nostra cadena de recomanacions, el Joan Pàmies en el seu qüestionari trompetístic ens va proposar sotmetre la Neus Aranda al nostre qüestionari.
Any de naixement…
1997
Lloc de naixement…
Sant Feliu de Llobregat
Lloc de residència…
Sant Feliu de Llobregat
Signe zodiacal…
Capricorn (ascendent Leo)
A quina edat vas començar amb la trompeta?
Vaig començar als 8 anys, a 3r de primària a l’Oriol Martorell.
Per què la trompeta?
Ara sento molts motius pels quals em quedo amb la trompeta abans que amb altres instruments, com per exemple que és un instrument molt versàtil que em permet gaudir de moure’m entre molts estils musicals diferents o que és un instrument que et permet un tipus d’expressivitat molt similar a la veu, a la naturalitat de l’expressió musical directe.
Però en el moment d’escollir l’instrument crec que van ser motius més senzills. Em va semblar un instrument atractiu perquè el vaig veure divertit, diferent i atrevit. També, segurament, va influir la persona que me’l va ensenyar quan fèiem la roda d’instruments a l’escola, perquè em va transmetre bona sensació i ganes d’aprendre.
Qui són / han estat els teus mestres?
He tingut principalment 4 professors i professores. El primer que vaig tenir, els dos primers anys al començar, va ser Luis Bellver González, que és trombonista, actual membre de l’Orquestra del Liceu. Després vaig començar amb Joan Carles Bello amb qui vaig acabar el grau elemental i vaig fer gairebé tot el grau mig. Ell va ser qui em va presentar la trompeta quan la vaig escollir o sigui que segurament és un dels responsables que aquest sigui el meu instrument. Em va regalar molta energia, moltes ganes de tocar i de dedicar hores a l’instrument i em va transmetre que això de la música té sentit quan es gaudeix i quan es fa gaudir a qui t’escolta.
Després, abans d’entrar al grau superior, vaig tenir el plaer de compartir dos any amb Josep Lluis López, que va ser qui em va ajudar a voler fer un pas més, a deixar de viure la trompeta des de la inèrcia i qui em va acompanyar en el procés de la preparació de les proves. Aquests últims anys, també vaig començar el camí de la trompeta moderna, que no havia tocat fins al moment, de la mà de David Pastor. Ell va suposar per mi un trencament d’esquemes, un canvi de mirada, una gran font de recursos tècnics i un enorme trampolí de canvi a un ritme vertiginós. Va ser una persona que em va treure del meu lloc de confort i que em va fer veure i sentir del que era capaç des d’una senzillesa sorprenent.
Finalment, a l’ESMUC vaig poder gaudir de la Mireia Farrés, gran i preciosa trompetista i millor persona. Ella potser no va tenir res a veure amb que jo escollís aquest instrument a l’inici però és clarament una de les responsables de que ara me l’estimi com ho faig i que hagi construït la meva vida al voltant de la trompeta i la música. Ella em va ajudar a construir el meu camí, deixant-me ser qui sóc i escoltant el que necessitava i volia fer. Ella em va ensenyar que la trompeta és sentiment, és expressió, és cor; i que la tècnica i la constància, sent la base de tot, han de ser una eina que treballa pel que és realment important. Ella ha sigut i segueix sent un exemple a la pràctica, una bona guia amb la trompeta i una bona acompanyant en la vida.
Qui són els teus ídols a la trompeta?
Potser, pensant a nivell internacional i en persones de renom, un dels trompetistes que més m’ha obert mirades com a referent ha sigut Wynton Marsalis. Sobretot per la seva màgica versatilitat i per la seva gran capacitat musical.
Tot i així, mai he sigut persona de grans admiracions idolatrades, sempre m’han guiat més les petites coses que m’he anat trobant al meu entorn. Més que ídols sento que hi ha hagut persones al voltant que m’han inspirat i ajudat a triar el meu camí. Sense cap mena de dubte, la Mireia Farrés i el David Pastor han sigut fonts d’inspiració per mi, però també ho han sigut companys i companyes amb qui he compartit tot el meu aprenentatge o amb qui després he anat compartint la professió. El Joan Pàmies, l’Àlex Rodríguez i el Guillem Cardona, companys d’estudi i de tot, han sigut per mi suport, companyia i referència en tot moment. Trompetistes com la Mila Gonzàlez o l’Alba Careta, amb qui he pogut compartir alguns escenaris, han sigut per mi mostra de noves maneres de viure l’instrument i també referents femenines que han sigut ponts que m’han portat cap a fer el que estic fent i cap a poder gaudir de la música com millor ho sé fer.
Equipament actual que fas servir amb més freqüència?
Ara mateix faig servir principalment la trompeta en Sib. Segueixo amb la meva típica Bach Stradivarius 43, que ja m’acompanya des de fa molts anys. Tinc en ment un canvi d’instrument en breus, però encara no s’ha materialitzat.
Pel que fa a la boquilla, ja fa molt temps que porto tocant amb una Bach 1-1/4C, i aquesta és la que sento com la meva boquilla de referència i la que és quasi sempre la meva boquilla d’estudi. Tot i així, des que em dedico més a la música moderna, sobretot per algun tipus de bolos, freqüento molt una boquilla petita, la Warburton 45V KT*.
Completa la frase: “En el meu dia a dia amb la trompeta no pot faltar…”
Un mantra que m’ubiqui, és a dir, una rutina tècnica estructurada i constant creada per mi mateixa, adaptada a les necessitats de cada període. Per mi estar ubicada, centrada i preparada tècnicament és el que em permet afrontar el que se’m presenti. Al ser un instrument tant exigent a nivell de constància, sento que quan aquesta base hi és, es genera una comoditat que em permet, quan em poso a interpretar el que sigui, estar pendent de la música i del que està passant al meu voltant i no de les meves dificultats. Prefereixo dedicar temps trobar aquesta sensació de centre que qualsevol altre cosa, perquè això fa que la resta passi amb molta facilitat i que sigui només qüestió de revisar petites coses concretes que requereix cada cosa que estic tocant.
Quins són els teus projectes actuals?
Actualment estic tocant amb diversos grups de música moderna (per dir-ho d’alguna manera, bàsicament per dir que no serien ni de música clàssica ni de jazz).
Estic tocant amb un grup que es diu The Penguins, amb el qual tenim un projecte per al públic habitual de música jamaicana mesclada cada com més amb música soul i pop, i un altre projecte d’animació infantil que es diu Reggae per Xics.
També estic en dos projectes més com a membre de la banda acompanyant a Miki Núñez i a Mabel Flores, nascuts tots dos a Terrassa. I també formo part d’un projecte el qual n’he format part des de l’inici: Seikos. En aquest últim he tingut la sort d’entrecreuar-me i aprendre molt d’altres disciplines musicals que no son la interpretació. He pogut viure i realitzar en primera persona la producció musical i la gravació d’un disc amb tot el que això comporta i també ha sigut un gran aprenentatge en tota la gestió extramusical necessària per a que un projecte se sostingui.
Finalment, tot i que de manera més discontinua, també formo part de la Micaela Chalmeta Big Band, una formació on totes les instrumentites som dones, dirigida per David Pastor.
Algun projecte futur que puguis desvetllar?
Sembla que alguna cosa nova s’està creant, no directament relacionada amb la trompeta, però si amb la música i el món de la cultura. Encara són coses molt embrionàries però pot ser passin coses grans, necessàries i boniques.
Un projecte, disc, concert, fet… del que t’hagis sentit especialment satisfet/-a?
L’últim treball de Seikos, un disc que encara no ha sortit, em fa especial il·lusió. Més enllà de la música en concret que hem creat, per tot el repte i aprenentatge que ha suposat per mi i per totes les persones que l’hem tirat endavant. La primera vegada que hem produït un treball soles, en la seva totalitat, aprenent sobre programes de producció i edició, dedicant moltes hores a buscar cada so, cada efecte, cada detall… És com una petita filla col·lectiva.
També està sent un regal per mi poder formar part de l’últim espectacle de Reggae per Xics. No he sigut tant partícep en el procés de creació d’aquest però si que l’he pogut viure d’aprop i em sembla important valorar la feina feta. És un espectacle d’animació infantil però no per això està més descuidat o menys treballat, tot al contrari. Sorgeix d’un disc on la qualitat musical ha estat tant important com en qualsevol altre disc per a públic adult i la posada en escena tant a nivell d’escenografia, com a nivell teatral està molt ben aconseguida i trenca amb l’esquema que tenim totes al cap de producte infantilitzat, poc treballat o fins i tot ridiculitzat.
En quin tipus de format o formació musical disfrutes més tocant?
Jo estic feliç quan estic acompanyada d’una bona secció de vents. Per mi trompeta, trombó, saxo tenor i saxo baríton és un dels plaers més grans. Quan tinc la sort de formar part d’una secció que funciona, que va a la una, que afina i articula conjuntament sense haver de fer grans meravelles, se’m posa la pell de gallina. Si a més això està acompanyat d’una bona base rítmica, amb bateria, baix, guitarra i teclats, que camina sola i et deixa el camí preparat, vaja, no puc demanar més.
Amb quin músic t’agradaria o t’hagués agradat compartir escenari?
En general, tocar amb gent nova i descobrir noves i nous músics amb qui encara no he tocat sempre em sembla interessant, així que m’agradaria compartir escenari amb tota la gent que encara no conec i amb qui podria ser un plaer tocar.
Tot i així, dos bandes amb qui m’agradaria compartir escenari, especialment pels seus vents, podrien ser The Cat Empire o Brasstracks.
Si et dediques a la docència… ens expliques on?
Vaig ser durant tot un any professor a l’Escola de Música del Palau (EMP) a Barcelona i he fet forces anys de classes particulars de trompeta a infants però ara mateix no em dedico a la docència.
A banda de la trompeta… un instrument preferit?
Sempre m’ha encantat el baix. No el sé tocar, però si algun dia em poso amb algun altre instrument serà aquest. Sense el baix no hi ha camine, no hi ha música, no hi ha moviment, no hi ha flow. Em té enamorada!
Una afició no musical?
En general m’agrada molt la natura i tot el que té a veure amb aquesta. Escalar, fer excursions, caminar per la muntanya, cuidar d’un hort… em fa retornar a allò que és essencial i la base de tot i em recarrega d’energia per seguir amb tot el que ve.
Ens recomanes un ‘track’ per escoltar/visualitzar en línia?
Les teves xarxes socials i enllaços que vulguis compartir
No tinc xarxes socials… algun dia potser apareixeran!
Ens proposes un/-a trompetista per sotmetre’s al nostre qüestionari que no hagi participat ja?
